La crida del bosc és la història d'un gos, Buck, que ha de canviar de manera de ser per resistir les dures condicions de les regions del nord del Canadà i d'Alaska.
Buck descobreix la vida dels gossos de trineu i dels buscadors d'or en aquelles terres.
Tot plegat farà que li surtin els seus instints més amagats, imprescindibles per sobreviure en les noves circumstàncies.
L'amistat amb un home i el contacte amb la natura el convertiran, a poc a poc, en company dels llops, els seus germans.
La[CRIDA DEL BOSC] fa molta pena i fa plora.
ResponEliminaLa crida del bosc comença molt trista però no
ResponEliminase com acaba perquè no le acabat de llegir.
Adeu
ResponEliminaHola Mafalda i supergos.
ResponEliminaUs contesto junts perquè tots dos opineu quasi igual.
Sí que té un començament trist el llibre, però d'altra banda, penso que és aquest principi el que li permet conèixer de veritat quina força té el gos i quina és la seva història.
Això també ens passa als humans: de vegades una pena ens serveix per veure que podem superar-la i trobar alguna cosa millor que el que teníem abans.
Fins aviat
En Buck es molt maco peró en algunes planes es una mica trist la seva historia.Jo si fosi la seva ama l´hi deixaria lliure perque pugesi corre per l´herba.
ResponEliminaSuposo que t'agraden els gossos Buck.
ResponEliminaPerò els gossos són animals i també necessiten llibertat.
A mi em va agradar llegir això i pensar que de vegades s'ha de lluitar per la llibertat, que no tot és tan fàcil.
Una abraçada
El personatge del gos ma agrada molt
ResponEliminael llibre el trovu moltrist pero ma agrada molt
ResponEliminael llibre ma encantat pero es una mica trist
ResponEliminapobre buck u que lipasa es molt trist
ResponEliminaHola Doraimon.
ResponEliminaTu has tingut algun gos?
I què en penses dels animals?
Creus que tenen pensaments i sentiments com nosaltres?
Fins ara
Hola Rocki.
ResponEliminaÉs que la tristesa no sempre és dolenta. De vegades està bé estar trist i fins i tot plorar.
No creus?
Un petó
el llibre es molt bonic m'ha encantat i més el personatge del gos pero pobret per lo que li passa a ell.
ResponEliminaBona nit Doraimon.
ResponEliminaTu haguessis prferit que no raptessin el gos i continués a casa amb els seus primers amos?
ma agrada molt el llibre sobretot en Buck
ResponEliminaBon dia Rocki.
ResponEliminaSí oi? En Buck és un gos fantàstic.
T'has fixat però que quasi pensa i actua com una persona?
Fins aviat
En Buck es un gos molt maqu,pero fa molta pena el que li pasa,sobratot quan el segrestan.
ResponEliminaHola Mafalda.
ResponEliminaSí que és maco en Buck, però tu no penses que de vegades als gossos els agradaria ser més lliures i salvatges?
Un petó
Hola Anna Ribera.
ResponEliminaSi es beritat pero cuntinu pensan que no m´agrada el que li pasa.
M'agrada molt el llibre de la crida del bosc
ResponEliminaM´agrada molt llegir.Perquè així pots viure aventures llegint els llibres.peró en aquest llibre té moltatristor al principi.Jo per dins estava com apunt de plorar.Perqué en Buck te de tenir llibertat.(Pobre Buck).
ResponEliminaAnna si que tinc un gos i ma agrada molt
ResponEliminaEl llibre ja melé llegit ma agradat molt però sobretot el que ma agradat mes a sigut el personatge del gos en Buck i també com sacava el llibre
ResponEliminaHola Mafalda
ResponEliminaA mi de vegades també em passa, ser que una cosa és millor, però m'agrada l'altra. Suposo que saber triar és el que ens fa més persones.
(per exemple, beure aigua fresca quan esàs suat, sopar amb els amics encara que l'endemà tinguis un examen...)
Hola Doraimon
ResponEliminaSi tal com dius tens un gos i l'estimes i l'observes, suposo que hauràs entès moltes més coses del llibre. Perquè com més coneixem, més coses podem aprendre, t'hi has fixat?
De vegades aprendre és una qüestió d'interès.
Un petó
Bona trada Buck.
ResponEliminaJo crec que és bon senyal tenir ganes de plorar quan es llegeix un llibre: vol dir que realment l'estàs sentint profundament.
Felicitats doncs.
Un petó